Els perfums icònics de la història i les seves alternatives

De Shalimar a Baccarat Rouge 540: un breu repàs als perfums que van fer època, per què van ser importants i com trobar-ne una alternativa.

Foto: Laura Chouette a Unsplash

Alguns perfums no només venen molt: canvien la manera com fa olor una època. Creen una família nova, posen de moda un ingredient o es converteixen en l’olor de tota una generació, i durant anys els altres llançaments giren al seu voltant. Aquest és un recorregut breu per algunes d’aquestes fites, dels anys vint fins avui.

Els orígens: Shalimar i la família oriental

Shalimar, de Guerlain, es va presentar el 1925 i és un dels grans referents de la família oriental. La seva combinació de bergamota, vainilla, resines i encens va definir durant dècades el que s’entenia per un perfum càlid, sensual i envolupant. Bona part dels orientals i ambrats posteriors li deuen alguna cosa.

Dècades més tard, el 1977, Opium d’Yves Saint Laurent va portar aquest estil especiat i opulent a l’extrem i es va convertir en un dels perfums més comentats del seu temps. El nom va tornar a les botigues amb Black Opium el 2014, una versió molt més moderna i llaminera, amb cafè i vainilla, pensada per a un públic jove.

Els vuitanta: perfums amb caràcter

Els anys vuitanta van ser la dècada dels perfums potents, amb molta estela. En aquest context, Fahrenheit de Dior (1988) va sorprendre amb una barreja poc habitual de violeta, cuir i notes que molts descriuen com de gasolina o asfalt. Era un masculí diferent de tot el que hi havia hagut abans i continua sent un clàssic que es reconeix a l’instant.

Els noranta: l’onada fresca i aquàtica

Com a reacció a la intensitat dels vuitanta, els noranta van portar perfums nets, transparents i frescos. Les notes marines i ozòniques es van posar de moda i la família aquàtica va viure el seu gran moment. Acqua di Giò de Giorgio Armani, en la versió masculina de 1996, es va convertir en l’exemple més popular d’aquest estil i en un dels perfums més venuts durant molts anys.

Al final de la dècada, J'adore de Dior (1999) va demostrar que un floral lluminós i elegant també podia ser un èxit massiu, i continua sent un dels grans femenins de la casa.

Els dos mil: frescor mediterrània, ambre i ostentació

La primera dècada del segle va deixar perfums molt diferents entre si:

L’era gourmand i els nous clàssics

La família gourmand, la dels perfums que recorden les postres, ja existia, però a la dècada del 2010 es va convertir en la gran tendència. La Vie est Belle de Lancôme (2012), amb iris, praliné i vainilla, va ser un dels símbols d’aquest auge i va obrir la porta a molts llançaments dolços i llaminers.

El 2015 van arribar dos perfums que marquen la perfumeria actual. Sauvage de Dior, fresc, especiat i de fusta, es va convertir ràpidament en un dels masculins més populars. Aquell mateix any es va llançar Baccarat Rouge 540 de Maison Francis Kurkdjian, un perfum ambrat i airejat, amb safrà i fustes, que va passar de la perfumeria de nínxol a ser una de les aromes més reconeixibles i reinterpretades dels últims anys.

Les seves equivalències

Aquests són els originals icònics que tenen equivalència a les botigues que comparem, per ordre cronològic:

Fes clic a qualsevol d’ells per veure totes les seves equivalències, amb el preu, les notes i la família olfactiva. Tingues en compte que una equivalència busca un perfil olfactiu semblant, però cada fórmula és pròpia, així que convé provar-la a la pell abans de decidir.

Per què continuen sent importants

Conèixer aquests perfums ajuda a entendre els altres. Molts llançaments actuals són variacions d’idees que aquests clàssics van fer populars: la calidesa ambrada d’un oriental, la frescor d’un aquàtic o la dolçor d’un gourmand. Si t’agrada algun d’ells, és probable que gaudeixis d’altres perfums de la mateixa família, cosa que expliquem a la nostra guia de famílies olfactives.

I si busques un regal amb garanties, un clàssic reconeixible és una aposta segura. Et donem més idees a com regalar un perfum sense equivocar-te.

Perfums per començar

← Torna al blog