Perfums unisex: què són i per què agraden cada vegada més

El gènere en perfumeria és una convenció. En repassem la història, quines famílies es comparteixen amb naturalitat i com triar perfum sense mirar l’etiqueta.

Foto: Fulvio Ciccolo a Unsplash

Una rosa no és femenina i una fusta no és masculina: són simplement olors. Tot i això, durant dècades les perfumeries s’han organitzat en dos passadissos, un per a elles i un altre per a ells. Els perfums unisex qüestionen aquesta divisió, i cada vegada més gent tria les seves fragàncies per l’olor que li agrada i no per l’etiqueta del flascó.

El gènere en perfumeria és una convenció

Cap matèria primera no té gènere. Que associem les flors dolces a la dona i l’espígol o el cuir a l’home és fruit del costum, la publicitat i la cultura de cada època. De fet, aquestes associacions han canviat amb el temps i varien d’un país a l’altre: un perfum de rosa intensa pot considerar-se masculí en una tradició i femení en una altra.

Quan una marca classifica un perfum com a «per a home» o «per a dona», pren una decisió de màrqueting: a qui adreça la publicitat, com dissenya el flascó, a quin prestatge el col·loca. No diu res de com et quedarà a tu.

Una mica d’història

Durant molt de temps, la perfumeria no distingia tant entre sexes. Les aigües de colònia que es van popularitzar al segle XVIII, fresques i cítriques, amb bergamota, llimona, nerolí i romaní, les feien servir homes i dones per igual. La separació clara en dos mercats es va consolidar sobretot al llarg del segle XX, de la mà de la publicitat i de les grans cases de moda.

El 1994, CK One de Calvin Klein va marcar un abans i un després. Es va llançar obertament com un perfum per compartir, amb una estètica informal, un flascó senzill i campanyes protagonitzades indistintament per nois i noies. El seu èxit va demostrar que hi havia un públic enorme per a les fragàncies sense gènere i va obrir el camí a moltes altres.

Des d’aleshores, la perfumeria de nínxol ha anat un pas més enllà: moltes cases no indiquen gènere en cap dels seus perfums i deixen que decideixi qui els porta.

Les famílies que més es comparteixen

Tot i que qualsevol perfum el pot portar qualsevol persona, hi ha estils que tradicionalment es mouen en terreny neutral:

També és habitual que perfums classificats com a femenins o masculins funcionin perfectament en qualsevol persona: un floral de fusta o una vainilla seca, per exemple, poques vegades «delaten» per a qui es van dissenyar.

Per què agraden cada vegada més

Hi ha diversos motius. D’una banda, les idees sobre què és «d’home» o «de dona» s’han flexibilitzat en la moda, l’estètica i el dia a dia, i el perfum no n’és una excepció. De l’altra, cada vegada hi ha més informació: qualsevol pot consultar les notes d’un perfum i decidir pel que conté, no per com s’anuncia.

A més, els perfums unisex tenen un vessant pràctic: es poden compartir en parella o a casa, i solen ser versàtils, adequats tant per a l’oficina com per al cap de setmana.

Com triar sense mirar l’etiqueta

La millor manera de trobar el teu perfum és oblidar-te del passadís i centrar-te en l’olor que t’agrada:

Al cercador pots buscar per nota o per família sense filtres de gènere, i al final d’aquest article trobaràs els perfums suggerits, una selecció d’equivalències que funcionen en qualsevol persona.

Perfums per començar

← Torna al blog