Vainilla: per què és la nota més estimada i com es combina

D’on ve la vainilla, en què es diferencia de la vainillina, per què agrada tant i com triar un perfum de vainilla que no resulti embafador.

Foto: sidath vimukthi a Unsplash

Si s’hagués de triar una sola nota capaç de posar d’acord gairebé tothom, probablement seria la vainilla. Apareix en perfums masculins i femenins, en fragàncies de dia i de nit, en composicions senzilles i en d’altres de molt complexes. Però no totes les vainilles fan la mateixa olor, i saber una mica del seu origen t’ajudarà a triar millor.

Una orquídia que ve de Mèxic

La vainilla és el fruit d’una orquídia enfiladissa, la Vanilla planifolia, originària de Mèxic i l’Amèrica Central. Els totonaques ja la conreaven molt abans de l’arribada dels europeus, i els asteques la feien servir per aromatitzar el cacau. Durant segles només va donar fruit a la seva terra d’origen, perquè la flor necessita un pol·linitzador molt concret. No va ser fins al segle XIX, a l’illa de la Reunió, que es va popularitzar la pol·linització manual, que va permetre conrear-la en altres regions tropicals.

El curiós és que la beina verda gairebé no fa olor. L’aroma es desenvolupa amb un llarg procés de curat: escaldat, suat al sol i assecat lent durant setmanes o mesos. És en aquesta fase quan apareixen la vainillina i la resta de matisos que reconeixem.

Bourbon, Tahití i Mèxic: tres perfils

Vainilla natural i vainillina

En perfumeria es fan servir extractes i absoluts de vainilla natural, però també vainillina, la molècula principal del seu aroma, que es va sintetitzar per primera vegada a finals del segle XIX. Que una sigui natural i l’altra sintètica no vol dir que una sigui millor: són eines diferents.

La vainilla natural és més complexa, amb facetes fumades, llenyoses o de cuir. La vainillina, en canvi, és més neta, dolça i lineal, i és la responsable d’aquest efecte de «pastisseria» que associem a tants perfums. La majoria de fragàncies combinen totes dues, juntament amb altres molècules de la mateixa família, com l’etilvainillina, per aconseguir el resultat que busquen.

Per què agrada tant

Bona part del seu atractiu és cultural i emocional. La vainilla és als flams, a les natilles, a la crema catalana, als gelats i als pastissos de casa, així que per a molta gent evoca records agradables i familiars. És una nota dolça però no estrident, càlida, suau i fàcil de portar.

També té un avantatge tècnic: és una nota de fons amb molt bona fixació. Arrodoneix les arestes d’altres ingredients i fa que un perfum duri més a la pell. Per això apareix fins i tot en fragàncies que no es presenten com a dolces.

Amb què es combina

La vainilla és molt versàtil i canvia de caràcter segons la companyia:

No és casualitat que sigui una de les protagonistes dels perfums de tardor i hivern: amb el fred, la seva calidesa llueix especialment.

Com triar una vainilla que no embafi

La por més habitual amb la vainilla és acabar fent olor de pastís. Si et passa, aquestes pistes t’ajudaran:

Si vols veure totes les alternatives que contenen aquesta nota, escriu «vainilla» al cercador. I si busques un punt de partida, revisa els perfums suggerits al final de l’article, amb diferents maneres d’entendre la vainilla.

Perfums per començar

← Torna al blog