Publicat el 13 de novembre del 2026 · Per David Pacheco
Glossari de perfumeria: 30 termes explicats
Acord, xipre, estela, fixador, flanker, maceració… Els 30 termes de perfumeria més habituals explicats de manera clara i senzilla per entendre qualsevol fitxa.

El món del perfum té el seu propi vocabulari, ple de paraules franceses i termes tècnics que apareixen en etiquetes, fitxes i ressenyes. Conèixer-los t’ajuda a entendre què compres i a descriure millor el que t’agrada. Aquí tens 30 termes essencials, agrupats per temes.
Concentracions i formats
- Concentració: proporció d’essències aromàtiques que conté la fórmula respecte a l’alcohol i l’aigua. Influeix en la intensitat i la durada; ho expliquem a fons a eau de parfum, eau de toilette i extrait.
- Extrait de parfum (o parfum): la concentració més alta, aproximadament entre el 20 % i el 30 %. Sol ser intensa, arran de pell i molt duradora.
- Eau de parfum (EDP): concentració mitjana-alta, al voltant del 15-20 %. És la més habitual pel seu equilibri entre intensitat i durada.
- Eau de toilette (EDT): més lleugera, al voltant del 5-15 %. Fresca i còmoda per al dia o per a la calor.
- Eau de cologne: la més lleugera, al voltant del 2-5 %. Tradicionalment cítrica i de durada curta.
- Decant: petita quantitat d’un perfum transvasada del flascó original a un atomitzador. Molt útil per provar una fragància durant uns quants dies o per viatjar.
- Tester: flascó de mostra pensat per provar el perfum a la botiga. Sol tenir el mateix contingut que el flascó de venda, de vegades sense capsa o sense tap.
- Flanker: versió derivada d’un perfum conegut que manté el nom i part de l’ADN, però en canvia notes o intensitat: «intense», «elixir», «summer» i similars.
Estructura i evolució
- Piràmide olfactiva: manera de descriure un perfum en tres nivells segons el ritme al qual s’evaporen les seves notes. En tens l’explicació completa a la nostra guia sobre la piràmide olfactiva.
- Notes de sortida, cor i fons: les de sortida són les primeres que olores i les més fugaces; les de cor formen la personalitat del perfum durant hores; les de fons són les més pesants i les que queden al final.
- Acord: combinació de diversos ingredients que, junts, creen una impressió nova i unitària, com un acord musical. Per exemple, l’acord «cuir» o l’acord «marí».
- Estela (sillage): el rastre que deixa un perfum a l’aire quan la persona que el porta es mou o passa per una habitació.
- Projecció: la distància a la qual es percep un perfum al voltant de qui el porta mentre està quiet. Un perfum pot durar molt i projectar-se poc.
- Durada (longevitat): el temps que un perfum continua sent perceptible a la pell. Depèn de la fórmula, la concentració i el teu tipus de pell; tens trucs per allargar-la a com fer que el perfum duri més.
- Maceració: període de repòs en què la barreja d’essències i alcohol es deixa assentar abans de filtrar-la i envasar-la, perquè els ingredients s’integrin.
- Nas (perfumista): professional que crea la fórmula d’un perfum. Requereix una formació llarga i la capacitat de reconèixer i combinar centenars de matèries primeres.
Famílies i estils
- Ambre: en perfumeria no és la resina fòssil, sinó un acord càlid i envolupant, normalment a base de resines, vainilla i notes balsàmiques. Dona nom també a la família oriental o ambrada.
- Xipre (chypre): estructura clàssica que contrasta una sortida cítrica, sovint amb bergamota, amb un fons de molsa de roure, patxuli i fustes. Pots veure’n exemples a la família xipre.
- Fougère: literalment «falguera». Acord clàssic d’espígol, notes herbals i un fons de fusta o molsós, molt lligat a la perfumeria masculina.
- Gourmand: estil «llaminer» que evoca postres i dolços: caramel, praliné, xocolata, cafè o vainilla. És una de les famílies més populars de les últimes dècades.
Ingredients i tècniques
- Absolut: extracte aromàtic molt concentrat que s’obté de flors o altres matèries delicades mitjançant dissolvents, quan la destil·lació amb vapor no és adequada. El gessamí o la tuberosa es fan servir sovint així.
- Aldehids: compostos que aporten un efecte espurnejant, sabonós o de «brillantor» a la sortida. S’associen a alguns dels florals més clàssics de la història.
- Mesc: nota suau, neta i arran de pell. Avui s’obté de manera sintètica i és la base de la famosa «olor de net».
- Fixador: ingredient que alenteix l’evaporació de la resta i ajuda que el perfum duri més. Solen ser matèries de fons com resines, mescs o fustes.
- Fava tonka: llavor d’aroma dolça, ametllada i lleugerament avainillada, molt present en perfums orientals i gourmand.
- Oud: també anomenat àgar, és una fusta aromàtica molt intensa, fosca i resinosa, tradicional en la perfumeria de l’Orient Mitjà. T’ho expliquem al nostre article sobre oud, cuir i tabac.
- Patxuli: fulla d’una planta tropical amb una olor terrosa, llenyosa i una mica humida. És un pilar dels xipres i de molts orientals moderns.
- Resines: matèries balsàmiques que exsuden alguns arbres, com l’encens, la mirra o el benjuí. Aporten calidesa, profunditat i fixació.
- Vainillina: la molècula principal de l’olor de la vainilla. Es fa servir molt, sola o amb l’extracte natural, per donar dolçor i calidesa; en tens més a la nostra guia sobre la vainilla.
- Vetiver: arrel d’una gramínia amb olor seca, terrosa i de vegades fumada. És una de les notes de fusta més elegants i versàtils.
Posa el vocabulari en pràctica
La millor manera de fixar aquests termes és olorar amb atenció. Quan provis un perfum, intenta distingir-ne la sortida, el cor i el fons, i fixa’t en l’estela i la durada al llarg del dia. La nostra guia sobre com provar un perfum t’ajuda a fer-ho amb mètode, i a la fitxa de cada perfum veuràs moltes d’aquestes paraules aplicades a perfums concrets.



